Selecciona un apartat:
UN POC D' HISTÒRIA .
Els orígens de la comparsa de Cristians es perden en la nit del temps, a l'igual que el de les pròpies Festes de Moros i Cristians.
Pels diferents documents que hem pogut trobar podem afirmar que en 1885 ya existien Els Cristians. En la descripció de les festes que fa Vicente Zacarés Urriós podem llegir: “(...) a continuación venía el [bando] de los cristianos en correcta formación, compuesta de tres agrupaciones, que denominan filadas, con sus variados y lujosos trajes, una de mariners, otra con trajes a la antigua española, y otra de los inscritos en la Cofradía del Rosario...” ens atrevim a interpretar que els festers vestits “con vestits a la antiga espanyola” no són altres que els cristians, que portarien trages semblants als que, més tard, es van anomenar, popularment, de sota. Els mateixos participants apareixen en el Programa para las músicas, publicat per l’Ajuntament en 1892 i, així mateix a un programa de mà de 1896, amb la denominació de Grandes Fiestas de Moros y Cristianos que dedica la Ciudad de Castalla a su patrona la Virgen de la Soledad.
La Comparsa de Cristianos «San Jaime»
Ignorem els motius que van provocar la desaparició d’aquella antiga Comparsa de Cristians, però el fet és que en 1930 torna a eixir al carrer. Tampoc no saben si es tractava d’una refundació tot i que hi ha indicis en aquest sentit: el primer d’ells és el mateix títol de la comparsa: no és probable que els fundadors l’anomenarem així si no és per fer patent una vinculació directa amb l’anterior entitat festera. El segon indici el constitueix la pròpia indumentària: aquesta nova comparsa adopta un vestit que remet als festers vestits “con trajes a la antigua española” als que al·ludia Zacarés. Hem d’esmentar que, en aquesta època, ja s’havia produït en diverses poblacions del nostre entorn un corrent “medievalitzant” que va provocar l’adaptació de la indumentària de moltes comparses del bàndol cristià a pautes més pròximes a l’Edat Mitja.
«Comparsa de Cristianos San Jaime» «Castalla Año 1930». Aquestes són les llegendes que figuren en la que considerem bandera fundacional de l’antecedent de la Comparsa de Cristians actual. Quasi 30 anys que es van iniciar de manera espectacular, amb aportacions que, sense dubte, van contribuir a reviscolar l’aspecte de la nostra festa. La comparsa dels “Trages de Sota” va mantindre la seua efervescència durant uns anys i, poc a poc l’entusiasme inicial va anar diluint-se fins a provocar la pròpia disgregació. Aquesta etapa de la comparsa va finalitzar en 1957 o 1958: a la Revista de Festes d’aquell any ja no figura la comparsa de Cristians, però sí que apareix una fotografia amb presència de cristians, la qual cosa coincideix amb les declaracions que Juan Leal López de Atalaya va fer al número 4 de Capa i Espasa, en les què afirmava que son pare, Salvador Leal, “va arribar a ser capità de la Comparsa de Cristians en set ocasions (l’últim any en 1958)” i que ell mateix hi va participar com a fester infantil).
La Comparsa de Cristians actual.
Al 1964 un grapat d’antics membres de la comparsa es van plantejar tornar a eixir a la festa i van pegar la Volta de Capitans, amb la intenció de procedir a una autèntica Refundació de la Comparsa Cristians, ja que es tractava de proporcionar continuïtat a una entitat de la què havien format part la majoria dels seus promotors. Després de l’entusiasme inicial van vindre les primeres dificultats, però es van reunir en diverses ocasions, van dissenyar un nou trage, basat en un estil medieval, amb túnica, casc, capa, malles, escuts —de cartró-pedra— i espases o porres; ja que una de les causes atribuïdes a la desaparició era, precisament, que els trages de sota no es consideraven populars. Per fi, al 1965, 21 hòmens i una esquadra de dones van tornar a representar a la comparsa de Cristians als carrers de Castalla. Als anys 70 es va tornar a la preferència per vestimentes més pròpies dels segles XVII o XVIII —tipus Tercios de Flandes o Mosqueters, per exemple—; tendència que es va trencar en la dècada dels 80, tot adoptant majoritàriament, l’estil de vestit medieval que, ara, distingeix a la comparsa i que es va consolidar amb l’adopció del trage oficial l’any 2002.
Des d’aquelles dates, la comparsa ha anat, poc a poc, afermant-se. Als primers anys 90 es va produir un bon increment de festers i es va donar un bot en quant a la millora de l’ambient i a l’esbós dels trets que conformen una personalitat pròpia, actualment en vigor. En els darrers anys la quantitat de comparsistes ronda els 200.
Un d’aquests elements va ser, entre altres, l’adopció de la marxa cristiana com a signe d’identitat en les desfilades, que va ser induït per la banda de música de La Canyada, formació que ens va acompanyar des de 1971 a 2000 i que va ser substituïda per la banda d’Otos i, al 2005, per la Instructiva Musical d’Alfarrasí. Totes aquestes bandes també han interpretat La Manguera, després de tocar la Marcha Real i que les banderes entren al local de la comparsa.
Pel que fa a la seu social, la Comparsa Cristians també ha tingut la seua particular trajectòria. Des de la refundació es va situar a la cerveseria de la Placeta dels Casinos —que es va constituir en el lloc d’acollida dels cristians. Cap al final dels anys 60 es va instal·lar al carrer Ramón y Cajal —on és ara la seu dels Colombaires—, i on es va quedar durant alguns anys.
A partir del 73-74 la seu es va traslladar, per fi, al local actual, a la que hui és la Comparsa dels Cristians. Es tractava d’una casa antiga que, als pocs anys, es va ampliar amb la compra del local paral·lel, resultant així un ampli recinte. La necessitat d’ampliar les instal·lacions va fer que es decidira la compra de la casa adjunta. Així, al 2001, es va restaurar la part baixa de la casa i es va comunicar amb el local antic, al temps que s’efectuaven reformes a la cuina, el pati i les façanes de la casa.
Entre algunes particularitats del moment actual de la Comparsa de Cristians podem destacar:
— L’Ambaixada dels Cristians. Caricatura satírica i espontània que va començar a celebrar-se als anys 90, per un grup d’amics, sense altra intenció que la de passar una estona agradable entre actes. Actualment, té lloc el 3 de setembre, em mig d’una gran expectació.
— Edició de la revista Capa i Espasa. El primer exemplar es va publicar al gener de 2001, amb quatre pàgines. Després va tindre sis i, més tard, huit planes.
— L’homenatge a la Capitania al finalitzar l’Ofrena. Tota la comparsa forma un corredor d’honor esperant l’arribada de la capitania a l’ església, als sons de L’Ambaixador Cristià. Pot ser, un dels moments més emotius de totes les festes.